MODALITAT: AUTOR MENOR DE 18 ANYS
CLARA
GONZÁLEZ SAFONT.
Clara González Safont és
una Jove que actualment està cursant Batxillerat a l’institut “El Grao” de
València. Comta amb una gran vocació literària, com ho demostra su participació
en nombrosos concursos literaris, on ha aconseguit els següents premis: 1er
premi del “IV i V Certamen literario Colegio Hogar Nuestra Señora del Rosario”;
classificada en la primera fase dels concursos literaris organitzats per
Coca-Cola.
EL RASTRE DE LA TINTA
Hi
havia una vegada un ecosistema que habitava en una gran mansió de dos pisos.
Les espècies eren molt diverses i cada una tènia un lloc determinat per a
exercir una funció concreta.
Convivint
molts anys, amb la marxa o defunció
d'uns, deixaven pas a altres iguals que ells o completament diferents,
l'important era ocupar eixe espai i que el lloc no quedara buit.
Entre
les diferents famílies, trobàvem als de sang blava, prims i alts. La seua espècie
es denomina: bolígraf comú.
Els
bolígrafs decoraven amb lletres o números els fulls monòtons emblanquits, i els
oferien un món d'incalculable saber que es contenia en menys de vint
centímetres de tinta. Tenien el poder inimaginable d'omplir un examen i donar
la nota adequada, un pas important a un
ampli futur, per a obrir una infinitat d'estudis universitaris.
Amb
el pas del temps, la tinta que deixava empremta es perdia i la poca restant
anava lliscant-se per les seues parets fins a arribar al moment de la seua
despedida.
El
cap de família havia treballat en projectes prou importants com la resolució de
més de cent problemes matemàtics. Alguns més xicotets inexperts que coexistien
feia poc de temps que havien començat amb les dures tasques del treball diari
d'una jove estudiant.
Un
d'ells era diferent dels altres, les seues parets eren d'un plàstic opac, i no
transparent com la resta de companys. Este era utilitzat quan li plaia a la
jove, ni molt ni poc, i per això a vegades va sentir zels per altres més
comunament utilitzats.
El
dia més important de la seua vida va arribar quan l'estudiant tenia un examen
prou decisiu en el qual només necessitava un bolígraf, de manera que el va
triar a ell.
Els
dos estaven nerviosos, però al llarg de l'examen van anar agafant confiança
l'un amb l'altre i van desenrotllar una gran seguretat. Però va ser en les dos
últimes preguntes de l'examen quan el bolígraf va començar a fallar. En compte
de marcar un fort ritme sobre el foli en blanc, pareixia que la pròpia blanquea
absorbira la tinta blava del bolígraf, i, de prompte parà en sec. Mai li havia
ocorregut, volia soltar la seua tinta però no podia, i van sentir els dos tal
impotència que la jove va decidir triar un altre bolígraf i deixar al de parets
opaques a un costat de la taula. La seua intenció era deixar-lo abandonat en
alguna paperera que trobara en qualsevol cantó de l'aula però inconscientment a
l'acabar l'examen, la jove el va guardar junt amb els altres. El bolígraf havia
deixat d'escriure i ser utilitzat; no sabia realment si havia arribat la fi de
la seua vida.
Una
maquineta de fer punta va coincidir una vegada al seu costat i li va dir:
-Per què estàs tan trist?
I
el bolígraf de parets opaques li va contestar:
-Una vegada vaig redactar una història en què
un granger tenia moltes vaques que li donaven molta llet. Va decidir portar a
una de les seues vaques a un prat al què no anava mai i l'endemà la vaca no va
donar llet. El granger va apartar eixa vaca i li va dedicar més temps a les
altres.
La
maquineta de fer punta que va veure al bolígraf prou afectat va dir:
-Vaig conéixer a un retolador fabulós, amb un
color verd intens els rètols del qual destacaven; fins que un dia al finalitzar
una làmina difícil es va quedar a l'espera de la seua protecció i al no
abrigar-se durant tota la freda nit, l'endemà la seua sang s'havia refredat. El
pintor va intentar reprendre el seu treball i les seues línies no tenien color.
Llavors
el jove bolígraf desolat va concloure:
- He arribat a la fi de la meua vida, les meues
paraules tampoc tenen color; prompte, l'estudiant m'abandonarà.
La
maquineta de fer punta, que volia animar-lo, li va presentar un amic, a qui
diverses vegades havia ajudat a eixir avant quan pensava que la mort aguaitava
els seus dies.
-Este és el meu amic llapis, compta-li el que
t'ha ocorregut perquè tal vegada la seua història et puga donar esperances.
El
bolígraf li va comptar allò que s'ha succeït com li va aconsellar la maquineta
de fer punta, i a continuació el llapis li va contestar:
-La meua cosina, la pintura de fusta de color
roig, pertanyia a un humà de poca edat que la utilitzava molt sovint. A poc a
poc la seua punta es va anar desgastant i va pensar que la seua fi havia
arribat. L'humà intrigat, li va dir a sa mare que volia una altra pintura
perquè eixa ja no funcionava com abans. La mare li va ensenyar al seu fill, que
moltes vegades tot el que necessitem, està més prop del que creiem. Així que
hem de confiar en nosaltres mateixos però també en els que ens rodegen, perquè
poden fer-nos millors. I mentres deia estes paraules, feia girar a la meua
cosina la pintura de fusta dins de la maquineta de fer punta, eliminant la part
que li impedia impregnar el paper de roig viu. El xiquet va comprendre que no
cal rendir-se en el primer entropessó i que amb els consells d'altres podem
recuperar l'esperança perduda.
Al
jove bolígraf li va sorprendre saber que altres havien estat en una situació
semblant i havien tornat a ser útils amb l'ajuda d'altres per això li va
preguntar a un portamines com podia superar-ho i li va dir el següent:
-Conec un individu molt curiós que té una
pota de mina i una altra amb una punxa que es clava en el paper i no el solta.
Al ballar amb la seua pota de mina dibuixa uns cercles perfectes, grans
xicotets, uns dins d'altres… Va arribar un dia que el ballarí es va lesionar i
els cercles ja no eixien redons, així que li van donar la baixa temporal perquè
era inservible. Per això, va estar molt deprimit pensant que la lesió seria
definitiva. Fins que a la setmana l'estudiant va buidar el seu estoig i va
trobar el genoll de la pota lesionada. La va col·locar en el seu lloc i després
d'una dura rehabilitació, es va adonar que el compàs tornava a fer cercles
perfectes. El ballarí es va alegrar de recuperar la seua mobilitat i tornar a
ser útil. Ha d'haver-hi alguna cosa que et faça recuperar la tinta, tal vegada necessites
només eixa peça que li faltava al compàs, un xicoteta espenta.
Finalment
després de parlar amb tots els seus companys li va demanar consell a algú molt
pròxim a ell, el bolígraf més ancià i amb més experiència:
-Tu que eres tan savi aconsella'm perquè
estic molt preocupat. Què hauria de fer?
El
bolígraf li va respondre sensatament:
-Una
vegada et vaig escoltar contar la història d'un granger i pense que estava
inacabada. No va sacrificar la seua vaca perquè l'home va confiar que seria
alguna cosa passatgera. Estic segur que aquell animal es va recuperar i va
tornar a donar llet. Igual que t'ocorrerà a tu.
He
conegut a molts jóvens bolígrafs amb xicotetes bambolles d'aire que es van
adonar ràpidament del seu defecte; però tu al tindre les parets opaques no te
n'has adonat. Des del primer moment et vas rendir. La clau del teu èxit ha
d'estar a confiar de nou en tu mateix i continuar escrivint a pesar que no
veges tinta en el paper. Moltes vegades un gran esforç no es veu reflectit
directament en beneficis però amb el temps tot treball dóna el seu resultat. Si
encara no t'han rebutjat és perquè saben que en un futur seràs útil.
L'estudiant
preocupada per eixe bolígraf que anteriorment funcionava bé el va prendre en les seues mans i el va agitar
enèrgicament. El va lliscar ràpidament pel paper de dreta a esquerra i
continuava sense funcionar.
En
eixe moment el bolígraf recuperant l'esperança, no es va rendir. Amb interés i
seguretat va notar que la seua tinta tornava a bategar amb força. L'estudiant
va tornar a intentar-ho i els batecs del jove bolígraf es van estampar
dèbilment sobre el paper.
Esbossant
un somriure va pensar que havia recuperat el seu amic preferit i va decidir
llavors, que el millor homenatge era plasmar el seu propi nom amb lletres
fermes i esveltes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario