MODALITAT: NARRACIÓ
EN VALENCIÀ
Heliodor
Villanueva Corral
Naix a
València al 1973. Estudia Enginyeria Tècnica Agrícola a València (1996). Obté
la llicenciatura d’Història per
Aficionat
a l’escriptura, té nombroses obres publicades, tant poemes com obra en prosa.
En quant a premis, va ser seleccionat per al “ II Concurso Pompas de Papel
2005”i ha guanyat el I Concurs de Microrrelats Ciutat d’Elx a l’any 2005. Com a
obra registrada descaquen les novel.les curtes “Davall l’àguila”, “Las lunas de
Camelot” i “Les set Gemmes”
REGNUM
1. Plenari
València, 2039 de l'era
comuna, les Corts del Regne obrin el nou curs parlamentari. El
president-regent, En Joan Peris, pronuncia el discurs de la XIV ª legislatura sota els Nous Furs. Mentre les càmeres
d'hipervisió retransmeten per als set milions de ciutadans que habiten esta
part de la República
Federal Espanyola i els flaixos l'enlluernen, el president
activa el vincle magneto-òptic entre l'agenda electrònica i la retina i comença:
- Willkommen
in die erste Sitzung der vierzehnsten
Legislaturperiode.
Després d'estes
paraules protocolàries en la tercera llengua
del regne, oficial en tres comarques valencianes, continua en castellà i
finalment en el nostre idioma:
- Siguen benvinguts a la
sessió inaugural de la catorzena legislatura...
Els aplaudiments fan
detindre uns moments el regent. Poc després repren l'al.locució.
Les seues paraules s'enfilen per l'hemicicle entre les franges de la gran
senyera que empunya el colós de bronze davall el qual es troba la tribuna
d'oradors.
2. Lliçó
L'aula d'un blanc asèptic
és plena de les rialles dels xiquets. El professor, un home de mitjana edat,
alt i lleugerament calb, marxa entre les taules hologràfiques mentre la canalla
activa els mòduls interactius corresponents a la història de les primeres
dècades del segle.
Les menudiues
manetes dansen en l'aire agafant els símbols
acolorits i geomètrics, joguinejant amb les imatges, detenint-se en detalls que
els criden l'atenció o tornant-se per comentar-los-en als seus companys del
costat, entre gestos sorpresos o interessats.
La veu d'una naneta rossa i
d'ulls blavencs treu el mestre dels seus pensaments.
- Marc,
què existia abans dels Nous Furs?
- Bé, Tarja,
després de la renúncia del rei Felip VI, l'antic Estat espanyol es convertí en
l'actual República, que s'uní als Estats Units Europeus...
- Clar -els interromp al
seu temps Hassan-. Aleshores decidiren fer el Regne...
- En efecte, pocs mesos
més tard, al 2023, Felip Borbó fou
elegir president de la
República al mateix temps que es proclamaven els diferents
regnes, comunitats i nacions espanyoles... La nostra trià la forma de Regne que havia tingut als
temps medievals i recuperà el nom de Furs per a la seua norma constitutiva.
- So der Präsident, perdó, així que
al president nostre li vam posar de nom regent per això...- intervé un altre
xiquet.
- Si, Johan, mes o
menys... Ara per favor, deixeu els mòduls, hem de tornar a la Interfaç Automàtica...
-els diu Marc Esteve sospirant amb un breu gest d'enuig esgotat.
La lliçó continua davall
el retrat somrient de Peris.
3. Casa
La via ciclista corre
kilòmetres des de la capital cap al sud entre mars de construccions i jardinets. Pedalada rere pedalada, Marc s'allunya de
la figura mastodòntica de la
Torre del Regne, el gratacel de set-cents metres d'alçària
que clou l'antic llit del riu.
Fa un bonic dia de
primavera i a unes vint passes de la vorera, damunt dels terraplens marxen
llançats els expressos de levitació magnètica. El ciclista mira a l'esquerra,
on fa decennis encara les platges eren més que una cinta de pocs metres
d'amplada. La blava Mediterrània és plena de vaixells d'esbarjo i a uns
kilòmetres de la costa es distingeixen les plantes eòliques flotants.
Finalment aplega a casa.
Desmunta i ordena que els electrodomèstics comencen a preparar el dinar. A una
comanda de la seua veu, els panells solars del teulat s'activen a plena
potència per calfar l'aigua de la dutxa.
- Hallo -saluda al seu veí Joachim
que ix amb el cotxe-. Guten Tag.
- Bon dia, Marc -contesta
el germànic i en adonar-se de la mirada inquisitiva del mestre, afegeix-. Me'n
vaig a les Muntanyes. No puc entretindre'm. Estarem en contacte...
Joachim baixa, li dóna la
mà ràpidament i se'n va.
El professor roman
pensatiu uns segons i entra en la casa.
4. Director
Des de la seua tarja, el
Rat Penat de l'escut de la
Generalitat contempla amb mirada irònica l'escena que té lloc
al despatx.
- Senyor Astebe -acusa el director
Ferrandis amb un fort accent-. Betx que bosté no cumplix els temps previstos en el programa Interfaç d'aprenentatxe. Ademés
per lo que pareix els últims messos ha patit bàries sancions per esta qüestió... sap lo que
significa?
- Si senyor, ho sé i ho
tindré en compte -assegura ell gratant-se el crani nou rapat.
- Me tem que recibirà
bosté una bisita
per la seua actitud... Deixem'ho córrer,
de qualsebol forma, bolia comentar en bosté
la planificació per a les actibitats de fi de
curs, què tal una bisita dels xiquets al
Temple dels Herois del Regnum?
- Pot estudiar-se -diu
Esteve amb poca dsposició-. Jo proposaria
visitar la Gran
Biblioteca
- Biblioteca? ah, Astebe ixes aficions
seues per les belles patxines de paper, en els
mitxans que en tenim ara...! -somriu condescendent.
5. Visió
Marc acarona la
foto bidimensional d'una jove dona bruna quan seu en el sofà per prendre una
tassa de té del seu hort hidropònic. Somriu amb una lleu tristor i es pregunta
on estarà la Janina. No en sap de fa temps,
quan ella li va telefonar, mesos després d'haver-se divorciat. Malgrat tot,
havien quedat com a relativament bons amics.
Després de desengegar
l'aparell de tridimvisió que contemplava distretament,
fa un rastreig dels escàners governatius i connecta un programa encriptat de la
xarxa mundial que li permet contactar amb les Zones d'Ombra.
El rostre barbat i
pèl-roig de Joachim apareix davant d'ell en una fumarada difusa.
- Hola -li saluda- com va?
- Bé, instal.lant-nos... i per allí?
- Al treball, problemes em
sembla, la resta ja saps.. molta borumballa, i molts dels teus compatriòtes deixen la costa
- Ex compatriòtes - apunta Joachim festiu-. Oficialment
ni sóc ciutadà alemany, ni ara tampoc figure en els registres del Reich valencià -fa broma, al temps que la imatge parpelleja- Hmm... escàners del Regnum... tinc que anar-me, adéu...
- Fins
després...
Mentre el fum iridescent
s'esvaeix, Marc engega el programa de tridimvisió.
La veu del narrador explica les inversions en les zones de l'interior per
construir noves plantes de biocombustible amb el fons musical clàssic que il.lustren uns camps de gira-sols.
6. Visita
- Salam aleikum.- diu una jove de
cabells foscos i ulls verds.
- Shalom aleijem
- li respon una altra pèl-roja
Aisha
i Dèborah alcen les seues respectives tasses
de té fent un somriure amistós. De la cuina ve Marc amb una safata plena de
pastissets. La ràdio narra la visita del President de la República per fer de mediador
a les converses pels recursos entre València i l'Aragó i Catalunya i planificar
la nova política d'hipertrens magnètics que connecten amb els Pirineus.
Les dos amigues de Marc
estan fent li broma posant-se la perruca que ell ha fet dels seus cabells
rapats quan algú toca a la porta. El majordomòtic
torna i els informa amb la seua veu freda però alhora preocupada.
- Els inspector Ruixà i Perez-Johnson volen fer-li unes preguntes.
En uns segons transposen
el llindar dos figures severes i de vestimentes impecables que apareixen al
saló. Un d'ells fa una ràpida lectura cap a les dones amb la interfaç.
- Senyores Dèborah Ferrer Lizinski
i Aisha Zenata Martinez
-mormoleja polsant les fosques ulleres que li donen accés a Valenglobal-. Trenta i trenta-tres anys,
professores... sense problemes... -ara s'adreça a elles-. Facen el favor de
marxar, hem de parlar amb el senyor Esteve.
Esgarrifades per la mirada
de glaç dels agents del Regnum,
s'alcen de les estores i arrepleguen les seues coses i se'n van. Intercanvien
una mirada amb Marc però ell les tranquil.litza.
- En volen? -invita el
mestre als funcionaris de seguretat, intentant conservar la calma.
- Gràcies, no. Venim a
compondre'l per no ajustar-s´hi al programa -afirma un d'ells tot rastrejant
les emissions radio-elèctriques.
-
Per ara això implica una sanció monetària - el seu company assentix- Malgrat
les nostres sospites, l'escorcoll no
prova cap tipus d'actuació deslleial.
Fins un altra, senyor Esteve, i, per cert, val més que oblide tots eixos
llibres arnats anteriors al nostre benvolgut Regent.
Els inspectors abandonen
la casa. Marc solta l'aire lentament i fa una telefonada.
7. Fuita
L'autovia permet al
vehicle elèctric de Marc abandonar l'urbs ràpidament. Ha demanat uns dies de
permís per malaltia i confia tindre un xicotet marge. Els grans edificis
commemoratius perfilen un horitzó de formigó, acer i plaques de marbre i van
esvaint-se en la distància. Condueix amb calma per la costa cap al sud. Sap
perfectament on anar, puix que ho tenia planejat fa temps. Ha canviat tot
tant...
***
Entre l'alarma dels
professors i precedits per l'Electro-Ordre Executiva de detenció, un comando
d'operacions especials irromp a l'escola amb les seues viseres i escuts
energètics. Fins i tot el director s'hi escandalitza, barbollant que encara que
Esteve siga un Deslleial de qui sempre ha desconfiat, això no són maneres.
Dèborah
barra el pas als Guardians i els demana que no entren fins que Marc no termine
la lliçó i els menuts hagen marxat. Dins, el professor camina entre les taules
hologràfiques mentre els xiquets somriuen.
- Podem esperar -assegura
l'oficial en cap- Quan acabe serà nostre.
8. Muntanya
La platja plena de ciment
i camins contempla el post de guardians
que ha tallat el trànsit, prop d'una de les urbanitzacions que els europeus han
anat abandonant els últims anys per anar a l'interior.
-
Ara sí que és nostre, senyor Esteve -somriu Perez-Johnson-
Ens va enganyar molt be amb l'holograma que va deixar programat a l'aula.
Detinga el seu vehicle i abandone´l amb les mans al cap.
El cotxe del professor es deté però no n'ix ningú. Els
guardians escorcollen les signatures calorífiques i les emanacions d'ADN i rebutgen un possible parany. Les forces
d'assalt s'acosten als vidres negres apuntant les seus armes. La silueta de
dins no es mou. Obrin la porta.
A dins, l'humanoide majordomòtic amb una perruca els
saluda:
- Volen una tassa de té?
***
Finalment ha deixat la bicicleta a un marge del Palància
i continua a peu, després d'haver-se fornit d'aigua clara. Ha passat de l'encís dels hortets de
tarongers a tota una sèrie de gorges i tossalets on s'enfilen la cendra
argentada de les velles oliveres i la verdor lluenta de fruiters i ametlers,
coronats els peus pels robins cèrcols d'ababols.
Quan ja són lluny la remor del riu i les vies ràpides i
de levitació que hi corren prop, Marc aplega a unes muntanyes vinoses on li
dóna la benvinguda la fragància dels pins i matolls feréstecs i heroics. A
causa de les tensions amb el regne aragonés, les patrulles del regent no hi
sovintegen. Eixa és una de les Zones d'Ombra, una de les comunitats itinerants
de gent rebel al sistema opressiu què els Estats Units està esdevenint en
alguns llocs.
9. Amics
Unes tendes, un campament. Davall de les estrelles,
crepita un foc lluent que un home pèl-roig alimenta amb encenalls i sobre el qual bull una tetera.
-Algun dia la gent farà fora eixa gran façana buida i se
n'adonaran que la vida és alguna cosa
mes que viure còmodament adormits per les paraules del regent... -diu Marc
pensatiu.
- O se'ns uniran... -afirma Joachim donant-li una tassa
amb un gran somriure.
***
- Déu vulga que aviat puguem vore el Marc, està tan
lluny...
- Potser no és ara quan està a
l'exili sinó abans, quan estava en una terra que ja no sentia seua ni on era
realment lliure, ofegat pels símbols i
normes del Regnum.
Fi
No hay comentarios:
Publicar un comentario